La suplantació d’identitat es converteix en una amenaça que dia rere dia està més present en xarxes socials.
Famosos, ciutadans del carrer i empreses es troben en la mira d’aquesta estafa que no discrimina i cerca aprofitar-se de la confiança per a obtenir beneficis il·lícits:
Els famosos són un blanc atractiu per als suplantadors, ja que la seva imatge pública pot ser utilitzada per a obtenir beneficis econòmics o per a generar desinformació. Els casos de comptes falsos en xarxes socials o de llocs web fraudulents que utilitzen el nom d’un artista o celebritat són cada vegada més comunes.
Els ciutadans del carrer també són vulnerables a la suplantació d’identitat. El robatori de dades personals, com a números d’identificació o informació bancària, pot ser utilitzat per a realitzar compres fraudulentes, sol·licitar crèdits a nom de la víctima o fins i tot per a accedir als seus comptes bancaris.
Les empreses tampoc s’escapen d’aquesta problemàtica. Els suplantadors poden fer-se passar per empleats o representants d’una empresa per a obtenir informació confidencial o per a realitzar transaccions fraudulentes. El mal a la reputació de l’empresa pot ser considerable en aquests casos.
Les modalitats que utilitzen els estafadors per a enganyar les seves víctimes són diverses (des de la creació de perfils falsos en xarxes socials fins a la falsificació de documents oficials), però l’objectiu final és el mateix: obtenir informació personal o financera per a cometre fraus, robatoris o danys a la reputació.
Aquí veuràs només alguns exemples, que potser et sonen, de casos de suplantació d’identitat:
Cas de Shakira: En 2023, la cantant Shakira va ser víctima d’una suplantació d’identitat en Twitter. Un perfil fals amb el seu nom i foto va publicar un missatge anunciant que es retirava de la música. El missatge es va compartir milers de vegades abans de ser eliminat.
Cas de Elon Musk: Al gener de 2023, es va detectar una campanya de suplantació d’identitat que utilitzava comptes falsos amb el nom i la imatge de Elon Musk per a oferir criptomonedes a canvi d’una petita inversió inicial. Els comptes prometien retorns d’inversió exorbitants i utilitzaven missatges i etiquetes relacionades amb Tesla i SpaceX per a augmentar la seva credibilitat.
Suplantació de bancs en Instagram: Al llarg de 2023, s’ha observat un augment en la suplantació d’entitats bancàries en Instagram. Els estafadors creen perfils falsos amb logos i noms similars als bancs reals i contacten als usuaris per missatge directe per a sol·licitar informació personal, com a claus bancàries o dades de targetes de crèdit.
Suplantació de influencers en TikTok: En 2023, ha proliferat la creació de comptes falsos en TikTok que imiten a influencers populars. Aquests comptes busquen aprofitar la confiança que els usuaris tenen en els influencers reals per a estafar-los o difondre informació falsa.
Suplantació d’empreses en Linkedin: S’han detectat casos de suplantació d’empreses en Linkedin, on els estafadors creen perfils falsos per a contactar a professionals i oferir-los oportunitats laborals falses o per a obtenir informació personal.
Suplantació de famosos en Facebook: En Facebook, la suplantació de celebritats continua sent un problema comú. Els estafadors creen perfils falsos amb fotos i noms de famosos per a obtenir seguidors, difondre informació falsa o realitzar estafes.
Què és la suplantació d’identitat en xarxes socials? I el Phishing?
La suplantació d’identitat en xarxes socials es produeix quan algú crea un perfil fals utilitzant el teu nom, foto i una altra informació personal sense el teu consentiment.
El Phishing és una tàctica específica dins de la suplantació d’identitat que se centra en enganyar les persones mitjançant l’enviament de correus electrònics, missatges de text o missatges en xarxes socials que semblen ser d’empreses legítimes o persones conegudes, però en realitat són falsos. Aquests missatges solen contenir enllaços maliciosos o sol·licituds d’informació personal amb l’objectiu de robar dades sensibles, com a contrasenyes, nombres de targetes de crèdit o informació financera. Nosaltres ens centrarem en el que és la suplantació d’identitat però segur que moltes recomanacions les pots aplicar en cas de ser víctima de phishing.
Que aconsegueixen els delinqüents amb la suplantació d’identitat en xarxes socials:
1. Danyar la reputació.
El suplantador pot crear un perfil fals amb el nom de la víctima i publicar contingut difamatori, assetjador o vergonyós.
Això pot tenir un impacte negatiu en la vida personal, professional i social de la víctima.
2. Obtenir informació personal o financera.
El suplantador pot intentar guanyar-se la confiança de la víctima per a obtenir informació personal o financera, com a contrasenyes, números de compte bancària o dades de targetes de crèdit.
Aquesta informació pot ser utilitzada per a cometre frau, robatori d’identitat o altres delictes.
3. Difondre informació falsa.
El suplantador pot utilitzar el perfil fals per a difondre informació falsa o propaganda.
Això pot tenir un impacte negatiu en la societat, ja que pot contribuir a la polarització i la desinformació.
4. Accedir als comptes de la víctima.
El suplantador pot intentar enganyar la víctima perquè li proporcioni les seves contrasenyes o perquè faci clic en un enllaç maliciós.
Això pot permetre al suplantador accedir als comptes de la víctima en xarxes socials, correu electrònic o altres plataformes.
5. Cometre altres delictes.
La suplantació d’identitat en xarxes socials pot ser utilitzada per a cometre altres delictes, com el ciberassetjament, el grooming o el sexting.
És difícil obtenir estadístiques precises sobre el nombre de casos de suplantació d’identitat en xarxes socials, ja que molts casos no es denuncien. No obstant això, hi ha algunes fonts que ofereixen informació sobre la incidència d’aquest delicte, i les dades no paren de créixer!:
En 2023, l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI) va rebre 10.449 denúncies per suplantació d’identitat, la qual cosa representa un augment del 23% respecte a l’any anterior. D’aquestes denúncies, 8.234 es referien a suplantació d’identitat en xarxes socials.
En 2023, l’Institut nacional de Ciberseguretat (INCIBE) va rebre 25.679 consultes per suplantació d’identitat, la qual cosa representa un augment del 18% respecte a l’any anterior.de aquestes consultes, 19.874 es referien a suplantació d’identitat en xarxes socials.
T’han suplantat la identitat en xarxes socials?
La suplantació d’identitat en xarxes socials és un problema seriós i requereix una acció immediata.
A continuació t’explicarem què fer si t’ocorre, a qui dirigir-te, com denunciar i els passos a seguir per a l’obtenció de la certificació de la prova amb SaveTheProof.
1. Reuneix les proves.
Realitza les captures de pantalla del perfil fals, de les publicacions, missatges i qualsevol altra evidència que tinguis amb SaveTheProof. Sobretot NO esborris cap missatge.
En aquests casos les captures de pantalla (amb les tecles Ctrl + Print pant) no serveixen ja que són fàcilment impugnables en un judici. Cerca un testimoni en línia com SaveTheProof des del qual pots contractar el servei de certificació de proves digitals.
Des del teu compte en Savetheproof.com i amb el servei de certificat de sessió de navegació web, podràs accedir a la xarxa social (fins i tot fer login si és necessari) i realitzar les captures de pantalla que necessitis (captura del perfil fals, publicacions realitzades en el teu nom, missatges, etc.). Tot el procés també quedarà gravat en vídeo amb àudio inclòs.
Una vegada tinguis el certificat, recolzat amb signatura digital avançada i segell de temps qualificat, disposaràs de l’evidència probatòria i podràs acreditar davant la policia, davant les pròpies plataformes de les xarxes socials i si arriba el cas davant un jutge, que el perfil i el contingut estava publicat, aquest dia, a aquesta hora, en aquesta xarxa social.
Recorda que recopilar proves sòlides i presentar-les de manera adequada és crucial per a defensar els teus drets i perseguir els responsables.
Els avantatges de certificar les captures amb SaveTheProof:
- Plataforma de fàcil ús: No has d’instal·lar res, ni disposar de coneixements tècnics.
- Generació de certificats de les captures realitzades: SaveTheProof et permet realitzar captures de pantalla de manera segura garantint la integritat de l’evidència. Els certificats emesos per SaveTheProof t’ofereixen màxima garantia probatòria en estar avalats per signatura digital avançada i segell de temps qualificat.
- Emmagatzematge en el Núvol: El certificat amb les proves de la suplantació recopilades, s’emmagatzemen de manera segura en el núvol i és accessible per a tu des del teu compte de SaveTheProof, i pots donar accés a la sessió de navegació si així ho requereixes (al teu advocat, policia, perit informàtic, etc). A més, els certificats es poden verificar en línia assegurant la seva validesa i autenticitat, en cas de ser necessari.
2. Contacta amb la xarxa social.
La majoria de les xarxes socials tenen polítiques contra la suplantació d’identitat. És important que proporcions a la xarxa social tota la informació possible sobre el perfil fals, com:
- La URL del perfil.
- El nom d’usuari del perfil.
- Les publicacions realitzades del perfil. En aquest cas podràs provar-lo amb el certificat que hagis realitzat amb SaveTheProof.
- Qualsevol altra informació que pugui ser rellevant.
Una vegada tinguis tota la informació ja pots denunciar el perfil fals a la xarxa social seguint les seves instruccions:
En Facebook:
Fes clic en els tres punts que es troben sota la foto de portada del perfil fals.
Selecciona «Denunciar» i segueix les instruccions en pantalla.
En X (Twitter):
Fes clic en els tres punts que es troben al costat del nom del perfil fals.
Selecciona «Denunciar per comportament abusiu» i segueix les instruccions en pantalla.
En Instagram:
Veu al perfil fals i fes clic en els tres punts que es troben a la cantonada superior dreta.
Selecciona «Denunciar» i segueix les instruccions en pantalla.
En TikTok:
T’ofereix dos mètodes principals per a denunciar un compte que es fa passar per tu o per una altra persona:
- A través de l’aplicació TikTok, des d’on hauràs de seguir aquests passos:
Accedeix al perfil del compte que desitges denunciar.
Toca la icona dels tres punts (…) situat en la part superior dreta del perfil.
Selecciona «Denunciar».
Tria l’opció «Suplantació d’identitat».
Indica si el compte es fa passar per tu o per una altra persona.
Segueix les instruccions addicionals que apareguin en pantalla.
- A través del formulari en línia de TikTok: (Enllaç: https://support.tiktok.com/es/safety-hc/report-a-problem/report-an-impersonation-account)
Passos a seguir:
Accedeix al formulari en línia de TikTok per a denunciar comptes de suplantació d’identitat.
Completa el formulari amb la informació requerida, incloent-hi la URL del perfil infractor, el teu nom d’usuari en TikTok i una descripció del problema.
Envia el formulari.
Una vegada informada la xarxa social corresponent revisarà la teva denúncia i prendrà les mesures oportunes. Si el perfil es confirma com a fals, serà eliminat.
Si la resposta brindada per la plataforma no és satisfactòria, pots presentar una reclamació formal davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a través de la seva seu electrònica. Per a això, hauràs d’adjuntar la documentació que acrediti haver contactat prèviament amb la xarxa social en qüestió.
3. Denúncia davant les autoritats.
Si la suplantació d’identitat t’ha causat un mal greu, pots presentar una denúncia davant la Policia o Guàrdia Civil, en comissaria, o presentar-la en línia des de les seves pàgines web.
Com denunciar?
Per a denunciar la suplantació d’identitat, necessitaràs proporcionar la següent informació:
- Les teves dades personals: Nom, DNI/NIE, adreça i telèfon.
- Documentació necessària: aportar tota la informació possible sobre l’estafa, incloent-hi les captures de pantalla generades amb SaveTheProof, correus electrònics, URLs i qualsevol altre detall que pugui ajudar en la recerca (nom de l’usuari, publicacions i qualsevol altra informació rellevant).
Abans de res, si no estàs segur de la gravetat i abast dels danys causats, és recomanable consultar amb un advocat per a obtenir l’assessorament legal necessari.
Dades de contacte que et poden ser molt útils:
| CONTACTE | Telèfon | Enllaç web |
| Policia Nacional | 091 | Denúncia en línia: https://denuncias.policia.es/ovd/ |
| Guàrdia Civil | 062 | Denúncia en línia: https://www.guardiacivil.es/es/servicios/denuncias/denuncia_electronica/index.html |
| INCIBE | 017 | https://www.incibe.es/linea-de-ayuda-en-ciberseguridad |
| Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI) | 901 111 121 | https://www.osi.es/es |
| Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Si la suplantació d’identitat ha inclòs l’ús de les teves dades personals, pots presentar una reclamació. | 901 100 091 | https://www.aepd.es/es |
Lleis aplicables i responsables
Les conseqüències legals de la suplantació d’identitat en xarxes socials:
Procés judicial:
- Després de la denúncia, s’inicia un procés judicial contra l’infractor. Aquest procés pot ser per la via civil o penal, depenent de la gravetat del delicte i dels danys causats.
Delictes penals aplicables:
- Si bé la suplantació d’identitat no està tipificada com un delicte específic en el Codi Penal espanyol, sí que existeixen altres delictes que poden ser aplicables:
-
- Usurpació d’estat civil (article 401 CP): Penada amb presó de tres mesos a tres anys. Pot aplicar-se en casos on la suplantació d’identitat tingui com a objectiu assumir la identitat d’una altra persona per a obtenir un benefici o causar un perjudici.
- Vulneració de la imatge (article 203 CP): Penada amb presó d’un a dos anys o multa de 6 a 24 mesos. Pot aplicar-se en casos de creació de perfils falsos o difusió d’imatges de la víctima sense el seu consentiment.
- Descobriment i revelació de secrets (article 197 CP): Penada amb presó de dues a cinc anys. Pot aplicar-se si el suplantador revela informació íntima o personal de la víctima sense el seu consentiment.
Procés civil per danys morals:
- La víctima també pot iniciar un procés civil per danys morals per a obtenir una compensació econòmica pel mal psicològic i emocional sofert a conseqüència de la suplantació d’identitat.
Els responsables de la suplantació d’identitat poden ser:
- L’autor del perfil fals.
- La persona que ha proporcionat a l’autor del perfil fals les dades personals de la víctima.
- La xarxa social en la qual s’ha creat el perfil fals, si no ha pres mesures per a eliminar el perfil una vegada que ha estat reportat.
Volem incloure també per a completar la informació algunes referències de sentències per suplantació d’identitat en xarxes socials presentades a Espanya durant el 2023:
Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid:
Al febrer de 2023, l’Audiència Provincial de Madrid va condemnar a un home a un any i sis mesos de presó per suplantar la identitat de la seva exparella en xarxes socials. L’home va crear un perfil fals amb el nom i fotos de la seva exparella i va publicar contingut fals i difamatori amb l’objectiu de danyar la seva reputació.
Sentència del Jutjat penal de Barcelona:
Al març de 2023, el Jutjat penal de Barcelona va condemnar a una dona a sis mesos de presó per suplantar la identitat d’una empresa en Facebook. La dona va crear un perfil fals amb el nom i logotip de l’empresa per a oferir productes falsos als usuaris.
Sentència del Jutjat penal de Sevilla:
A l’abril de 2023, el Jutjat penal de Sevilla va condemnar a un home a tres mesos de presó per suplantar la identitat d’un influencer en Instagram. L’home va crear un perfil fals amb el nom i fotos del influencer per a obtenir seguidors i beneficis econòmics.
Sentència del Jutjat penal de València:
Al maig de 2023, el Jutjat penal de València va condemnar a una dona a quatre mesos de presó per suplantar la identitat d’una empresa en Linkedin. La dona va crear un perfil fals amb el nom i logotip de l’empresa per a contactar a professionals i oferir-los oportunitats laborals falses.
Sentència del Jutjat penal de Màlaga:
Al juny de 2023, el Jutjat penal de Màlaga va condemnar a un home a sis mesos de presó per suplantar la identitat d’un banc en Twitter. L’home va crear un perfil fals amb el nom i logotip del banc per a estafar als usuaris.
I com evitar possibles suplantacions d’identitat?
Alguns consells per a evitar, o posar més difícil, que siguis víctima d’una suplantació d’identitat :
- No comparteixis informació personal en xarxes socials, només amb els teus contactes.
- No comparteixis codis de seguretat, ni números PIN.
- Utilitza contrasenyes segures i diferents per a cada compte.
- Activa la verificació en dos passos.
Et deixem aquest enllaç perquè vegis com activar el 2FA en el teu compte de SaveTheProof: https://www.savetheproof.com/es/faq#myaccount
- Ves amb compte amb els missatges i sol·licituds d’amistat de desconeguts.
- Mantente alerta davant qualsevol activitat inusual en els teus comptes.
- De manera preventiva pots fer egosurfing (buscar-te a tu mateix en internet). Això pot ajudar-te a identificar qualsevol informació personal que s’hagi filtrat o activitat sospitosa.
Moltes gràcies per llegir-nos i qualsevol dubte posa’t en contacte 😉
Salutacions des de SaveTheProof!
