Pàgines web, xarxes socials, correu electrònic,… són alguns exemples de serveis que diàriament són utilitzats per milions de persones al món. Internet ha facilitat la comunicació entre persones i qualsevol amb accés a Internet pot generar contingut, el qual es posa a disposició de tot el planeta de manera gairebé instantània.
I com gairebé tot en allò que l’ésser humà intervé, més aviat que tard apareixen els conflictes. Rar és el dia que no escoltem o llegim que un missatge en una xarxa social ha provocat un veritable «incendi» a Internet. De vegades poden ser comentaris desafortunats que més enllà de la repercussió no arriben a més, però hi ha moltes altres vegades que es traspassa la línia de la legalitat: fraus, calúmnies, estafes, violació de propietat intel·lectual, delictes d’odi,…
Qualsevol persona o empresa que estigui davant d’una violació dels seus drets ha de denunciar immediatament els fets davant de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat. Pero, com es garanteix que el contingut susceptible de delicte seguirà disponible i inalterat fins que un jutge el pugui valorar?
Crear contingut a Internet és molt senzill, però també ho és modificar-lo i fins i tot esborrar-lo. I és aquí on apareix un problema important: la volatilitat de les proves.
Segurament, de forma gairebé instintiva, el primer que farà l’usuari és fer una captura de pantalla (allò que comunament anomenem pantalla). És un bon començament, però segurament tindreu un recorregut molt curt.
Què passa si l’usuari presenta com a prova la seva captura de pantalla (o fins i tot un vídeo) i el contingut ja no existeix o ha estat alterat? Com pot saber el jutge que la prova és autèntica i no ha estat modificada?
Si la part contrària impugna les proves que presentem (qüestiona l’autenticitat de la prova), serà missió impossible poder acreditar que aquesta no és falsa si el contingut ja no existeix.
Sabies que qualsevol pot modificar contingut de qualsevol pàgina a Internet, xarxes socials… i fer una captura de pantalla simulant que és real? Mira el següent vídeo on aconseguim imprimir un missatge fals al compte de la Casa Reial:
Has vist que és fàcil crear proves falses? Un sistema garantista com el nostre, davant del més mínim dubte, no pot acceptar proves l’autenticitat i la integritat de les quals no estan assegurades.
A banda de la pantalla, que ja hem vist que no és fiable, hi ha una altra solució clàssica: els notaris, que acompanyats d’un pèrit informàtic podran donar fe d’un cert contingut a Internet. I aquí és important remarcar que calen les dues figures, el notari i el perit. Si en falta algun dels dos, la prova serà fàcilment impugnada.
És eficient i viable haver de reunir dos professionals (notari i pèrit) per deixar constància de per exemple un tweet? Arribaran a temps per poder-ho certificar o el contingut ja estarà esborrat o alterat?
Sembla obvi que la solució clàssica no és ni la més eficient, ni la més ràpida, ni de bon tros la més econòmica. Per això neixen solucions alternatives adaptades a la realitat d’Internet: els testimonis online com SaveTheProof.com
Els testimonis en línia són tercers independents que certifiquen el contingut d’una pàgina web o d’un fitxer a petició d’un usuari. En lloc de fer servir la infraestructura de l’usuari (ordinador, connexió a Internet, navegador,…) i que aquest podria manipular, el testimoni en línia utilitza infraestructura pròpia per certificar el contingut del qual l’usuari necessita deixar constància. A més, el testimoni en línia inclourà al certificat informació tècnica (traces) per garantir l’autenticitat i la integritat del document, així com del procés d’obtenció de la prova
Què es pot certificar amb SaveTheProof.com?
Si no saps quin tipus de certificat és el millor per al teu cas o tens qualsevol altra consulta contacta’ns a [email protected] o a través del nostre xat.
Páginas web, redes sociales, correo electrónico,… son algunos ejemplos de servicios que diariamente son utilizados por millones de personas en el mundo. Internet ha facilitado la comunicación entre personas y cualquiera con acceso a Internet puede generar contenido, el cual, se pone a disposición de todo el planeta de forma casi instantánea.
Y como casi todo en lo que el ser humano interviene, más pronto que tarde aparecen los conflictos. Raro es el día que no escuchamos o leemos que un mensaje en una red social ha desatado un verdadero «incendio» en Internet. A veces pueden ser comentarios desafortunados que más allá de la repercusión no llegan a más, pero hay muchas otras veces que se traspasa la línea de la legalidad: fraudes, calumnias, estafas, violación de propiedad intelectual, delitos de odio, …
Cualquier persona o empresa que se encuentre ante una violación de sus derechos debe denunciar inmediatamente los hechos ante las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. Pero, ¿cómo se garantiza que el contenido susceptible de delito seguirá disponible e inalterado hasta que un juez pueda valorarlo?
Crear contenido en Internet es muy sencillo, pero también lo es modificarlo e incluso borrarlo. Y justo ahí es donde aparece un problema importante: la volatilidad de las pruebas.
Seguramente, de forma casi instintiva, lo primero que hará el usuario es hacer una captura de pantalla (lo que comúnmente llamamos pantallazo). Es un buen comienzo, pero seguramente tendrá un recorrido muy corto.
¿Qué ocurre si el usuario presenta como prueba su captura de pantalla (o incluso un vídeo) y el contenido ya no existe o ha sido alterado?, ¿Cómo puede saber el juez que la prueba es auténtica y no ha sido modificada?
Si la parte contraria impugna las pruebas que presentamos (cuestiona la autenticidad de la prueba), va a ser misión imposible poder acreditar que la misma no es falsa si el contenido ya no existe.
¿Sabías que cualquiera puede modificar contenido de cualquier página en Internet, redes sociales,… y hacer una captura de pantalla simulando que es real? Mira el siguiente vídeo donde conseguimos imprimir un mensaje falso en la cuenta de la Casa Real:
¿Has visto que fácil es crear pruebas falsas? Un sistema garantista como el nuestro, ante la más mínima duda, no puede aceptar pruebas cuya autenticidad e integridad no están aseguradas.
A parte del pantallazo, que ya hemos visto que no es fiable, existe otra solución clásica: los notarios, que acompañados de un perito informático podrán dar fe de un cierto contenido en Internet. Y aquí es importante remarcar que se necesitan las dos figuras, el notario y el perito. Si falta alguno de los dos, la prueba será fácilmente impugnada.
¿Es eficiente y viable tener que reunir a dos profesionales (notario y perito) para dejar constancia de por ejemplo un tweet? ¿Llegarán a tiempo para poderlo certificar o el contenido ya estará borrado o alterado?
Parece obvio que la solución clásica no es ni la más eficiente, ni la más rápida, ni mucho menos la más económica. De ahí que nazcan soluciones alternativas adaptadas a la realidad de Internet: los testigos online como SaveTheProof.com
Los testigos online son terceros independientes que certifican el contenido de una página web o de un fichero a petición de un usuario. En lugar de utilizar la infraestructura del usuario (ordenador, conexión a Internet, navegador,…) y que éste podría manipular, el testigo online utiliza infraestructura propia para certificar el contenido del cual el usuario necesita dejar constancia. Además, el testigo online incluirá en el certificado información técnica (trazas) para garantizar la autenticidad e integridad del documento, así como del proceso de obtención de la prueba.
¿Qué se puede certificar con SaveTheProof.com?
Si no sabes qué tipo de certificado es el mejor para certificar el contenido que necesitas en tu caso o tienes cualquier otra consulta contáctanos en [email protected] o a través de nuestro chat.
